Mor el pintor i escultor afincat a Campins, Antoni Tàpies, als 88 anys

El pintor i escultor Antoni Tàpies ha mort aquest dilluns a la seva casa de Barcelona als 88 anys. Tàpies va néixer a Barcelona el 13 de desembre del 1923 i a principis de la dècada dels seixanta va comprar un dels masos de fora el nucli urbà de Campins. Al costat, hi va construir el taller on al llarg dels anys ha anat configurant bona part de la seva obra plàstica. Hi va reflexionar sobre l’art i la cultura i en alguns escrits va mostar l’interès pel paisatge montsenyenc per inspirar-se edn obres com ‘Suite de Campins’.

Tàpies es considera un dels artistes més rellevants del segle XX i la seva obra està exposada arreu del món. Nascut en el sí d’una família burgesa, culta i catalanista, Antoni Tàpies, marquès de Tàpies, és un dels principals exponents mundials de l’informalisme i la seva obra disposa d’un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. Entre els prestigiosos guardons que havia rebut, destaca el Premi de la Fundació Wolf de les Arts, el 1981, la Medalla d’Or de la Generalitat, el 1983.

El 13 de novembre del 2010, l’Ajuntament de Campins nomenà Antoni Tàpies Fill adoptiu amb diferents actes. Es va batejar el reformat Casal de Cultura amb el seu nom i se li valliurar la Medalla de l’Ajuntament i una rèplica en petit de la placa descoberta a l’edifici. Paral·lelament, es va organitzar una exposició d’obres realitzades expressament per aquesta ocasió amb la participació de 21 artistes amb tècniques, estils i procedència molt diversos.

Tàpias es va iniciar en l’art arran la llarga convalescència d’una malaltia greu. A la dècada de 1940 ja va exposar les seves obres. Va ser cofundador de la revista Dau al Set (1948) i als anys cinquanta li va arribar el reconeixement internacional. Ha exposat al Museum of Modern Art i al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, al Museum of Contemporary Art de Los Angeles, a l’Institute of Contemporary Arts i a la Serpentine Gallery de Londres, a la Neue Nationalgalerie de Berlín i a la Kunsthaus de Zurich, al Musée d’Art moderne de la Ville de Paris, al Jeu de Paume i al Centre Pompidou de París, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, a l’Institut Valencià d’Art Modern de València i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre molts altres.

Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies va desenvolupar una tasca d’escriptoramb les publicacions: La pràctica de l’art (1970), L’art contra l’estètica (1974), Memòria personal (1977), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), Valor de l’art (1993) i L’art i els seus llocs (1999). Va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984 amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art contemporani, posant una atenció especial a l’anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l’home modern.

Etiquetes:
%d bloggers like this: