Llogaters dels pisos protegits de Sant Celoni reclamen la rebaixa del preu recollint firmes

“Entenem que no és just que uns pisos siguin més barats i els altres no”. Així explicava Encarna Aragón, una de les veïnes dels pisos protegits de lloguer del carrer Maria Aurèlia Capmany, la campanya de recollida de signatures que han començat entre els afectats després que Catalunya Caixa anunciés una rebaixa del preu de lloguer dels habitatges perquè estaven per sobre del preu del mercat. Una rebaixa que s’ha concretat en un 20 per cent del preu anterior i que ara anirà de 184 a 337 euros en funció de la superfície, però només per a nous llogaters. Un import al que s’haurà d’afegir, a més, la taxa d’escobraries, l’IBI, l’assegurança o les despeses de comunitat, entre d’altres, que deixa els preus entre 237 i 412 euros.

Els actuals residents a aquests pisos protegits consideren que ells també s’haurien de veure beneficiats per aquesta rebaixa, atès que són pisos socials adreçats “a gent que no podem pagar un contracte privat”, expliquen, afegint que no té sentit que actualment estiguin pagant per sobre del preu de mercat. Una demanda a la que de moment no han aconseguit una resposta  positiva.

A la petició actual s’hi suma, a més, el llarg període en el que els veïns demanen arranjaments i millores en uns edificis que, consideren, no reuneixen les condicions necessàries en alguns aspectes. Un plat de dutxa petit, de 30 centímetres de diàmetre o un lavabo sense ventilació, remarquen, són alguns dels elements que reclamen a la promotora des de 2008, quan van accedir als habitatges, que hi doni solució.

També li reclamen que es faci càrrec d’alguns desperfectes com les portes d’accés, tant general com d’entrada a cadascun dels tres habitatges, que estan trencades i no tanquen correctament. Una situació que, diuen, genera inseguretat i que la promotora no vol arranjar perquè afirma que es deu a conductes incíviques dels propis llogaters. Ells, per contra, ho atribueixen a la baixa qualitat dels materials utilitzats per a la construcció que fa que es malmetin fàcilment.

D’altra banda, tampoc no entenen per quin motiu el contracte els obliga a assegurar el seu mobiliari privat o a mantenir contractada una potència elèctrica excessiva que fa que, en els mesos d’hivern, quan es posa en marxa la calefacció, hagin de fer front a factures de fins a 200 euros mensuals. En això, asseguren, “no han pensat que els pisos estan fets per gent que no té diners”. La manca d’estenedors, que són comunitaris a la zona de pàrquing i a un dels terrats dels edificis, o la poca cura en el servei de neteja són altres dels aspectes que els veïns aspiren a solucionar.

Amb la recollida de signatures esperen aconseguir major força en una interlocució amb la promotora que actualment han de fer individualment ja que, pel fet de ser llogaters, no es poden constituir com a comunitat de veïns. “No volem anar als tribunals, volem parlar”, afirmen, assenyalant que fins ara les converses han semblat “una guerra d’uns contra els altres, però nosaltres l’únic que volem és viure bé i tranquils”.

El malestar per la diferència de preus entre els que accedeixin al lloguer dels habitatges socials a partir d’ara i pels desperfectes que pateixen els edificis i les zones comunes ha provocat que, a més, dels 23 pisos que actualment estan ocupats (en total n’hi ha 36), alguns dels llogaters estiguin estudiant  canviar de domicili.

Etiquetes:
%d bloggers like this: