Josep Clapés rehabilita les façanes dels pisos del cerveser Carles Damm, a Sant Celoni

A iniciativa dels propietaris, el pintor Josep Clapés està rehabilitant algunes de les façanes dels anomenats pisos de la senyora Enriqueta, a la plaça Carles Damm. Una iniciativa que ha estat aplaudida per l’Ajuntament que ha assegurat que, amb aquesta actuació, s’acaba de dignificar aquest espai del municipi on ja es va renovar la plaça recentment. Les obres de restauració de les façanes van començar a la tardor de 2011 i encara continuen. Fins a la data, s’han recuperat les façanes de tres de les cases i ara es treballa en la quarta edificació de les sis que formen en conjunt.

L’Ajuntament va començar a endreçar la plaça de Carles Damm l’estiu de 2009 amb la instal·lació d’unes baranes de ferro imitant les que hi havia hagut antigament. També es van restaurar els pilars d’obra que sostenien les antigues portes del parc, es va renovar l’arbrat, els bancs i els fanals, i s’hi van instal·lar jocs infantils.

La segona i definitiva fase de remodelació de la plaça es fer el febrer de 2011, després de les obres d’eliminació del pas a nivell i la construcció del nou pas de vianants sota la via. En aquesta intervenció es van acabar les tanques perimetrals i es van arranjar els marges del carrer Canàries. La plaça de Carles Damm té, a més, un atractiu natural i és la seva condició de mirador encarat al Montnegre.

Els pisos de la senyora Enriqueta tenen el seu origen en Enriqueta Puig Morell, que es va fer càrrec del negoci familiar, una cerveseria i dipòsit de gel al carrer Rauric de Barcelona, a través del qual va fer una amistat especial amb l’empresari cerveser Carles Damm. Afectada per una malaltia pulmonar, el metge li va recomanar els aires del Montseny i el 1920 es va comprar una caseta a Sant Celoni, a l’altra costat de la via del tren, on passava temporades fins que s’hi va establir definitivament cap al 1935.

És la casa coneguda com la torre de la senyora Enriqueta, on també van estiuejar Carles Damm i la seva esposa. El 1923 es van començar a construir les sis cases adossades, de dues plantes cadascuna i amb dos pisos per planta, que es van acabar el 1924. El grup de cases, conegudes com els pisos de la senyora Enriqueta, es llogaven a estiuejants amb els mobles i tot el parament. Abans de la Guerra Civil en aquest indret s’hi seguia la vida d’una colònia d’estiuejants.

L’any 1931 Carles Damm va urbanitzar el parc davant dels pisos de la senyora Enriqueta perquè servís d’esplai a estiuejants i residents. Estava envoltat amb una tanca vegetal i tenia diversos portals d’accés, destacats amb pilars de maó, amb portes de fusta als inicis i, posteriorment, de ferro. Després de la Guerra els pisos es van llogar a gent de Sant Celoni i a empreses. Maria Martínez Pérez, per exemple, hi va tenir una acadèmia entre els anys quaranta i seixanta.

Etiquetes:
%d bloggers like this: