Opinió.- Josep Sunyol a Hostalric

La història de Josep Sunyol i Garriga –oficialment s’anomenava Suñol però signava Sunyol- està marcada per la dissort durant la Guerra del 36. És ben conegut l’episodi de la seva mort: com a diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya a Madrid, feia una visita al front de la serra de Guadarrama el 6 d’agost del 1936. Sembla que per error el seu vehicle traspassà la línia que separava els dos bàndols i anà a parar en posicions franquistes. Allà es produí una confusa escena que acabà amb el seu traïdor afusellament. Sunyol també era president del F.C. Barcelona, és per això que s’ha parlat de “l’altre president afusellat” tot associant-lo amb la figura de Lluís Companys.

De fet, si Sunyol s’havia implicat en el món esportiu era perquè tenia un compromís amb el seu país. Sunyol, nascut en una família d’empresaris acabalats, va irrompre a la societat civil catalana de la mà de l’esport i de la premsa. Havia fundat el 1930 la publicació La Rambla que portava a la capçalera el lema “esport i ciutadania”, tota una declaració d’intencions que resumia el tarannà del seu propietari. Abans d’aquesta publicació ja havia participat en La Nau dels Esports.  La idea de fons era la d’adaptar-se a allò que Eugeni d’Ors en digué “les palpitacions del temps”. L’esport s’estava convertint en un fenomen de masses i les tertúlies sobre futbol eren el pa de cada dia. Sunyol va creure que es podia aprofitar aquest fet per crear una consciència ciutadana catalana. Per això La Rambla tant podia informar sobre el darrer combat de boxa com de la campanya per l’amnistia dels presos del complot del Garraf que havia volgut matar Alfons XIII i ho lligava tot molt hàbilment.

La seu definitiva de La Rambla fou a sobre del Núria, just davant de la Font de Canaletes. Allà, al balcó de la redacció, s’hi penjaven pissarres amb els resultats dels partits de futbol en un moment en que no hi havia la immediatesa comunicativa que tenim a dia d’avui. És per això que els culers començaren a celebrar les victòries del seu equip allà mateix, tal com se segueix fent avui. Hi ha un altre fet interessant sobre aquest balcó: abans de l’arribada de la República hi havia un pal de bandera sense cap ensenya que tothom sabia el que volia dir. Un cop va entrar un policia a la redacció i va informar que segons la llei no podia onejar la bandera catalana solitària si no tenia la bandera espanyola al costat. Se li va contestar que allà no onejava cap bandera, davant la qual cosa el policia va respondre que ja ho sabia, però que pel tarannà de La Rambla sabia que hi penjarien la bandera catalana i que només hi havia un sol pal. Li van respondre que sí, però que ho farien quan la llei no obligués a penjar la bandera espanyola al costat. I el policia hagué de marxar i callar.

Amb aquesta voluntat de vincular esport i ciutadania, Josep Sunyol va participar de diverses entitats esportives. Ja hem comentat que fou president del F.C. Barcelona –a partir del 1935-, però també participà en la direcció de l’Automòbil Club de Catalunya i va presidir la Federació Catalana de Futbol. En aquesta darrera entitat emprengué una aferrissada lluita contra el joc brut i també es dedicà a sanejar-ne els comptes eliminant determinats privilegis que tenien els seus directius. Alhora, va posar les bases per crear la Mutualitat Catalana de Futbolistes que encara segueix tenint cura dels jugadors federats.

Fou durant la seva etapa de president de la Federació que va portar a terme un seguit de conferències pel territori català amb la voluntat de promoure les virtuts de l’esport. Així és com va arribar a Hostalric el dia 1 de setembre del 1929. Sunyol va pronunciar la conferència convidat per l’entitat Praetorium. Segons explica el Mundo Deportivo de l’endemà: “La conferència del President va ser breu, però exemplar, atinadíssima, plena de belles ensenyances i amb paràgrafs molt valents. El tema principal va ser demostrar la importància educadora i cultural de l’esport en el jovent d’avui rebatent allò dit per Francesc Cambó en un article ja cèlebre sobre futbol a Catalunya.

El senyor Sunyol va dir que els nens ara juguen al carrer amb pilotes de drap i que ja no es llancen pedres com abans i que les joventuts obliden el vici, per l’esport a l’aire lliure, que els enforteix i els converteix en homes cultes per formar l’exèrcit de pau de demà.”

La conferència tingué un gran èxit, segons la crònica del diari, i segur que va ajudar a prendre consciència sobre la importància de l’esport al poble d’Hostalric: “Va tenir el senyor Sunyol frases brillantíssimes que l’auditori va saber comprendre i interpretar tal com les sentia el conferenciant i que va subratllar en més d’una ocasió amb aplaudiments espontanis que es van convertir en una ovació quan aquell va acabar el seu parlament eloqüentíssim”. Andreu Pujol Mas, historiador.

Advertisements
Etiquetes:
%d bloggers like this: