Opinió.- La restauració de Sant Sadurní de Collsabadell

La revista L’Esplai era un setmanari miscel·lani que ajuntava informacions d’allò que en diríem tendències, cultura, actualitat i viatges, tal com avui solen fer els suplements dominicals dels diaris. En el número 165, corresponent al 27 de gener del 1935, es feia ressò de la restauració de Sant Sadurní de Collsabadell, al terme de Llinars. L’Esplai es referia així a aquesta restauració: “Durant el rectorat de Mn. Pius Bosc es va iniciar la restauració en el paviment, altar major, capella de Sant Isidre i la part nova de la capella deliciosa de la Mare de Déu de la Bona Sort”. Tot seguit hi afegia que les obres havien estat dirigides per Rafael Solanic. Solanic fou deixeble d’Esteve Monegal, un escultor que participà activament del Noucentisme, passant per l’acadèmia de Francesc d’Assís Galí i esdevenint director de l’Escola Superior de Bells Oficis impulsada per la Mancomunitat.

De fet, l’acadèmia de Galí fou el planter de professors per a l’Escola Superior, i el mateix camí seguiren altres deixebles com Aragay, que hi va exercir de professor de decoració ceràmica. Solanic, com el seu mestre Monegal, beurà de la font del Noucentisme. No en va, va ser ajudant al seu taller al voltant del 1910 i després a l’Escola Superior, on també va entrar a fer de professor cap al 1916. Solanic va treballar freqüentment per a l’Església i d’aquesta manera va tenir obres en indrets com Montserrat, la seu nova de Lleida, l’església parroquial de l’Hospitalet de Llobregat  o la de Rubí. No és estrany, doncs, que se li fes l’encàrrec per a Sant Sadurní.

Per a aquest temple, a part de dirigir la restauració, va modelar un crucifix, un Sant Jordi i un Sant Oleguer per a decorar la façana. Continua així l’article de L’Esplai: “Els germans Serra, coneguts ceramistes, han tingut cura de la decoració del rosetó, piques i fonts de la petita capella del Sant Crist”. Aquests germans eren Antoni, Josep i Enric Serra Abella, que faran una ceràmica inspirada per l’Art Déco i el Noucentisme. La col·laboració d’aquests ceramistes amb Rafael Solanic fou habitual perquè estaven emparentats familiarment. No foren aquests els únics col·laboradors de les tasques de restauració i millora: “El nou baptisteri és senzillament una obra del tot reeixida. Sobretot l’emplaçament de la pica, obra del segle XV, ara retrobada, la tapa de les fonts amb la bella imatge de bronze de Jaume Busquets”.

Aquest darrer artista, que exercí tant de pintor com d’escultor i dibuixant, treballà també habitualment en la decoració de temples i també fou un artista a l’ombra del Noucentisme. De fet, tant ell com Solanic formaren part dels Amics de l’Art Litúrgic, una associació  impulsada per mossèn Manuel Trens i Ribas en el si del Cercle Artístic Sant Lluc i les col·laboracions entre ambdós foren freqüents. Així, podem dir que per a aquestes tasques de restauració de Sant Sadurní amb motiu del setè centenari de la consagració de l’església, Solanic s’envoltà del seu equip de col·laboradors de confiança. Segons L’Esplai ho van fer “amb molta cura i bon encert”. Andreu Pujol Mas.

Etiquetes:
%d bloggers like this: