Es publica un llibre pòstum de Santamaria amb un centenar d’articles i receptes inèdites

Amb el títol de ‘Una reivindicación del buen comer’ apareix aquest Sant Jordi un llibre pòstum d’articles del xef de Sant Celoni Santi Santamaria. Es tracta d’un recull d’articles inèdits que Santamaria preparava tenia entre mans quan va morir, el febrer del 2011, i que els seus editors, Jordi Ainaud i Akal, han decidit publicar. Al llibre s’hi podran trobar un centenar d’escrits de Santamaria, alguns d’ells inèdits, i un seguit de receptes, agrupats en cinc àmbits temàtics: ‘Filosofies per alimentar el cervell’, ‘Construir la cultura culinària’, ‘Física, química, màrqueting i restaurants’, ‘De viatges i mestissatges’ i ‘Mirant cap al futur’. Cadascuna de les seccions acaba amb un petit recull de receptes inèdites.

La presentació d’aquest llibre, editat per Akal, es va fer dimecres d’aquesta setmana al restaurant Evo de l’Hospitalet de Llobregat, on aquesta setmana es va retre homenatge al llegat culinari de Santamaria amb unes jornades gastronòmiques en les que alguns dels seus amics i alumnes recorden al xef a través dels seus plats més emblemàtics.

Malgrat la mort de Santamaria va aturar la publicació dels articles que estava preparant, Ainaud i l’editorial Akal han fet una selecció de la gran quantitat de textos escrits pel xef i n’han descartat uns 80, va explicar el mateix Ainaud a l’acte. Finalment, d’un recull que tenia inicialment mig miler de planes, ha sorgit un llibre amb la meitat de pàgines. Durant la presentació del llibre, Ainaud va qualificar de “cuiner tel·lúric” al gastrònom celoní assegurant que mirava de mantenir el seu vincle amb la terra que produïa els productes amb què treballava i amb la cultura de la qual bevia la seva cuina.

Santamaria temia que s’estessin “destrossant certes coses i certs hàbits”, va explicar la seva filla, Regina, que va assegurar que al volum, el seu pare defensa “el cuinar de les mares, el passar hores a la cuina i fer el menjar amb molt de temps”. Regina Santamaria va remarcar, a més, que el llibre és fruit de la ingent labor d’escriptura del seu pare. “Escrivia fins i tot als tovallons”, va assegurar. I, també, de la seva obesitat, a causa de la seva passió per menjar, va afegir la filla Santamaria. Perquè patia aquesta malaltia, el seu pare es va preocupar per cuidar els rituals del bon menjar, afirma.
 Una preocupació que va originar fortes polèmiques que també queden plasmades al llibre. “Hi ha articles intentant promoure el diàleg i el debat”, va explicar Ainaud, afegint que “si per moure el debat cal un punt de polèmica, no hem de rebutjar-la, i algun d’aquests textos corresponen a articles escrits en plena polèmica”. Una polèmica en la qual, segons el seu editor, Santamaria està obtenint una victòria pòstuma. “S’insisteix cada vegada més en la cuina de proximitat, respectuosa amb l’entorn mediambiental i l’entorn cultural, amb l’entorn en què es troba”, assenyala.

Al llibre de Santamaria es poden llegir sentències del xef de Sant Celoni com “hi ha qui diu que, quan dic el que penso sobre determinades cuines, sóc un arrogant, àcid i amarg com la fel, que viu ancorat en el passat”, en un dels articles en el que assegurava que “i quelcom de raó tenen”. També en els seus articles es descriu a ell mateix sense embuts afirmant “em declaro llépol, una mica viciós i un pèl mandrós”.

Anuncis
Etiquetes:
%d bloggers like this: