Opinió.- Comte del Montseny? Antoni Tàpies!

Ja sé que no és massa de bona educació ficar el nas a casa dels altres i jo, que sóc bredenc, em posaré en un assumpte dels celonins. Espero que s’ho agafin com un elogi i com una consideració vers la importància que dono a Sant Celoni com a capital del Baix Montseny.

 El setembre del 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’Ajuntament de Sant Celoni anunciava l’inici de les obres d’urbanització de la plaça Comte del Montseny per tal de ser inaugurada el dia 11 de novembre, dia de Sant Martí i festivitat celonina.  El comte del Montseny era Josep Maria Milà i Camps i l’homenatge se li va fer en qualitat de president de la Diputació de Barcelona. El motiu era la promulgació del Reial Decret que preveia la creació d’un patronat del Montseny que protegia la part alta de la muntanya. Però a banda d’això, el comte del Montseny tenia el dubtós honor del col·laboracionisme amb una dictadura i la presidència de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, és a dir, va prendre part activa en el desballestament de l’autogovern del que s’havia dotat la Catalunya del Noucentisme.

És anecdòtic –i ja ho vam comentar en aquest espai-, però sota la seva presidència de la Diputació de Barcelona es van tapar els murals noucentistes de Joaquim Torres García que s’havien fet al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i es van substituir per uns altres de temàtica historicista espanyolista. Tota una declaració d’intencions. De fet, es pot pensar que la destrucció de la Mancomunitat només significava un canvi d’administració, però el cert és que el projecte del catalanisme havia portat la cerca d’una millora substancial de la qualitat de vida dels catalans. L’exposició “Modernització i Catalanisme” que es va fer a la Diputació de Barcelona ara fa dos anys, repassava el que va suposar la tasca de Prat de la Riba pel que fa a la creació d’infraestructures,  institucions educatives i culturals i activitats de beneficència.

 El primer article que vaig escriure a L’Actualitat del Baix Montseny va ser amb motiu d’un altre homenatge montsenyenc a un personatge amb títol nobiliari: Antoni Tàpies, marquès de Tàpies, era homenatjat a Campins el novembre del 2010, dos dies després de la diada de Sant Martí, casualitats de la vida. En aquell article repassava la relació de Tàpies amb la nostra muntanya i la seva arribada relatada en el seu llibre autobiogràfic titulat Memòria personal. Recentment, amb motiu de la mort de l’artista, el tema va tornar a sortir a les pàgines d’aquest setmanari. A diferència del comte del Montseny, el pintor Antoni Tàpies sempre va mostrar un compromís amb la democràcia i el seu país. És coneguda, per exemple, la seva participació en la Caputxinada a Sarrià i la seva protesta contra el Procés de Burgos. També se sap de sobres la universalització que va fer de la causa catalana utilitzant els nostres símbols nacionals i la implicació en la defensa del Montseny amb la campanya “Salvem el Montseny” del 1986.

 Tàpies, en canvi, no té cap plaça dedicada a Sant Celoni, malgrat que la seva descoberta de la nostra muntanya fou a partir d’aquest poble. Ja he dit que no em vull ficar on no em demanen, però hi ha una plaça especialment idònia. És on comença la carretera que puja a Campins, allà on Tàpies passava els estius pintant. Alhora està situada davant dels Barba, amb qui el pintor estava emparentat amb el seu matrimoni amb Teresa Barba.

 No hi havia caigut. Casualment és la plaça del Comte del Montseny./ Andreu Pujol Mas, historiador.

Etiquetes:
%d bloggers like this: