Opinió.- El celoní Bernat Martorell (I)

M’agradaria poder esgarrapar una mica del vostre temps per compartir el goig de ser celoní. Tenim un eslògan promocional: Cuina, Bosc i Patrimoni que no és a l’abast de qualsevol vila. De vila ho som des de finals del segle XII, segle en què s’establiren els Hospitalers, any 1151; abans, a principis de segle, érem un burg. És en el Patrimoni on tenim el goig de compartir la vila amb un celoní de projecció internacional: Bernat Martorell. El seu nom no ens és prou familiar, justament es referien a aquest desconeixement el Vell i la Vella en el ball de Gitanes d’aquest 2012.

 Aquest fill d’un carnisser de St. Celoni va ser el pintor més important de Barcelona i qui diu Barcelona diu Principat de Catalunya en els anys …1427-1452. Ho va ser en l’estil Gòtic Internacional. El seu successor en pintura d’aquest estil, fou Jaume Huguet, que va pintar el retaule del Pertegàs per l’església de St. Martí de Pertegàs, retaule que actualment és al MNAC.

 Durant molts anys, Bernat Martorell, va ser conegut com el Mestre del St. Jordi. Al segle XV els artistes com a tals no signaven les seves obres, eren coneguts o per les seves obres o se’ls anomenava amb el gentilici.

 Arran del retaule de Púbol es va poder relacionar tota la obra de Bernat Martorell amb la seva obra més significativa: El St. Jordi. Els cinc retaules que conformen el conjunt d’aquesta obra estan repartits entre el Museu d’Art de Chicago i el Louvre de París.

 Hi ha d’altres obres de Bernat Martorell a Philadelfia, St. Petersburg, Lisboa, El Caire, Montreal i aquí, a Catalunya, al MNAC de Barcelona que recomana les obres del pintor celoní entre les de Dalí, Picasso, Velázquez, El Greco… També el notable museu Diocesà de Vic té obres del Gòtic de Martorell, juntament amb les d’altres grans pintors del gòtic català :Borrassà, Mur… El Museu d’Art de Girona té el Retaule de Púbol, obra clau que, per mitjà de l’escriptura que a l’any 1437 varen signar Bernat Corbera, senyor de Púbol, i el conseller del rei, permeté donar nom al Mestre del Sant Jordi: Bernat Martorell. La Catedral de Barcelona disposa, en una de les capelles de l’absis, del Retaule de la Transfiguració; el Retaule de St. Miquel, procedent de Vinaixa, és a la Catedral de Tarragona.

 Els retaules eren les obres més comunes del segle XV, pintats al tremp sobre plafons de fusta enguixada i tal com es dedueix del propi nom, ubicats rera la taula -altar-. La temàtica versava sempre sobre l’àmbit litúrgic, tot i que la clientela de Martorell no fou, només, l’estament eclesiàstic sinó, també, els gremis i els organismes oficials de govern.

 El St. Jordi fou encarregat per la Generalitat de Catalunya; aquí la temàtica defuig de l’àmbit litúrgic. Sant Jordi matant el drac recull la narrativa amb la força d’un art que emergia; cal observar-ne els detalls, les miniatures, l’escenografia, la cort, el poble, la força i la valentia del cavaller, la lluita del bé i del mal, tot i que en el Museu de Chicago l’obra està classificada com a obra d’art religiós.

 Trobem, també, retaules del pintor celoní a Sta. Maria del Mar -Pentecosta- i a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca; d’altres s’han perdut o són en col·leccions particulars.

 Martorell no acaba amb quadres la seva projecció artística, sinó que,també, treballa en el camp de la miniatura, corrent artístic que prové de la Borgonya, del duc de Berry; una mostra n’és el Saltiri i Llibre d’Hores, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

 Aquest pintor celoní, enlluernador, té mèrits acreditats per ser present en la nostra memòria i nosaltres podem gaudir doblement com a espectadors i com a celonins de la seva universalitat./ Esteve Rodoreda i Fiol, Òmnium Cultural del Baix Montseny

Etiquetes: ,
%d bloggers like this: