La revolta ciutadana contra els peatges pren força i convoca mobilitzacions per dimarts

El degoteig de ciutadans que es neguen a pagar els peatges de les autopistes ha pres força en els darrers dies i ja són centenars els conductors que s’han sumat a la revolta ciutadana. No sols això sinó que la iniciativa popular, que s’ha agrupa a la campanya ‘#novullpagar’, ha organitzat per a dimarts, 1 de maig, a les 12 del migdia, mobilitzacions en almenys una vuitena de peatges catalans. Aquest són: Vilassar, autopista C-32 (en els dos sentits); Martorell, autopista AP-7 (sentit Barcelona); Mollet, autopista C-33 (en els dos sentits); Manresa, autopista C-16 (en els dos sentits); Girona Sud (Sortida); Figueres Sud (Sortida); Hospitalet de L’Infant (en els dos sentits); i Túnels del Garraf (en els dos sentits).

Actualment, a Catalunya, el 67 per cent dels 627 quilòmetres d’autopista existents són de pagament mentre que a la resta de l’Estat sols són de pagament un 20 per cent. En el cas d’Extremadura, totes les autopistes són gratuïtes i a la Comunitat de Madrid, dels 483 quilòmetres d’autopista només el 3,4 per cent són de pagament. A més, Catalunya i el País Valencià concentren la meitat de tots els ingressos per peatges de les autopistes de l’Estat, un 48 per cent.

L’any 2012, aquests ingressos va suposar 1.418 milions d’euros, dels quals els catalans i valencians en van pagar 618 milions. Si es compara, els beneficis que generen els 700 quilòmetres d’autopista catalanes són els mateixos que s’obtenen amb els 7.000 quilòmetres d’autopista que hi ha a l’Estat francès. Segons les xifres recollides al llibre ‘Les autopistes de peatge a Catalunya: una discriminació inacceptable’, el tram Granollers-la Jonquera de l’autopista AP-7 va comptar amb una concessió inicial de 37 anys que finalitzava l’any 2004. No obstant això, aquesta concessió s’ha vist prorrogada posteriorment fins a l’any 2021. L’estudi estima que la construcció va costar 68,5 milions d’euros i els tram hauria generat  3.033,7 milions d’euros, 44 vegades més de la inversió inicial. El mateix ha succeït amb el tram Barcelona-Montmeló, amb el peatge de Mollet, amb una concessió inicial de 37 anys que acabava el 2004 i que també s’ha prorrogat fins al 2021. Els 19,9 milions d’euros d’inversió inicial haurien generat uns 535,4 milions d’euros.

Aquest greuge ha estat històricament denunciat per tots els partits polítics catalans però no s’ha resolt ni quan han estat a l’oposició ni quan han estat al govern. Ara són els ciutadans els que espontàniament  han manifestat l’esgotament al pagament dels peatges negant-se a pagar a les cabines de l’autopista. Per facilitar aquests actes d’insubmissió, Solidaritat (SI) –formació s’ha sumat a la protesta juntament amb ERC i CUP-, ha editat una guia amb recomanacions de com actuar en el moment de la negativa a pagar el peatge i ha ofert assessorament jurídic a tots aquells que facin el gest d’insubmissió. Aquest consells són:

1.El Servei Català de Trànsit no considera una infracció susceptible de denúncia per part dels Mossos d’Esquadra negar-se a pagar un peatge perquè no està contemplat al Reglament General de Circulació com a infracció.

2.Quan el conductor digui ‘No Vull Pagar’ i es negui a pagar un peatge, el personal d’Abertis simplement ha d’anotar la matrícula i, tot seguit, obrir la barrera per deixar-lo marxar. És igual si el semàfor de la concessionària està en verd o vermell. Aquest semàfor només indica si s’ha pagat el peatge o no, i no està regulat pel Codi de circulació.

3.El conductor té dret a no identificar-se davant del personal de l’empresa concessionària de les autopistes si li requereixen el Document Estatal d’Identitat.

4.Si els empleats de l’autopista intenten retenir o bloquejar el conductor a la tanca més temps del necessari per anotar la matrícula del vehicle estan cometent un delicte penal de detenció il·legal i, per tant, s’ha de sol·licitar immediatament l’actuació dels Mossos mitjançant el 112 i procedir a denunciar la detenció il·legal.

5.La Concessionària només podrà reclamar el pagament del deute per via administrativa si el conductor s’ha identificat però mai per via penal perquè no hi ha delicte.

Dijous, el director general de Abertis, Josep Lluís Giménez, va reconèixer que la xarxa d’autopistes de l’Estat és “totalment inharmònica i desequilibrada” i aquest fet suposa un greuge per a Catalunya.

Etiquetes: ,
%d bloggers like this: