Opinió.- Bernat Martorell i la documentació notarial (II)

Poc se’n sap a dia d’avui de la vida de Bernat Martorell. Són les anotacions notarials les que ens permeten configurar l’entorn de la seva època i vestir-ne la seva figura. Aquest documents notarials formen part d’un gruix que fa que Catalunya disposi d’un dels Arxius de l’Edat Mitjana més importants d’Europa.

 Bernat Martorell era fill de Pere Martorell i Valença, n’era el fill segon i els seus germans, dos, es digueren Miquel i Eulàlia. El pare era carnisser a St. Celoni, ofici que en la nostra vila venia regulat per unes Ordinacions des de any 1370; aquestes Ordinacions eren de les més completes que es coneixien a la seva època. Les promulgaren els Hospitalers, Senyors de St. Celoni, que,com a tals, posseïen la titularitat, entre altres, de les activitats dels oficis de la vila. No hem d’oblidar que som a l’època feudal i les Ordinacions foren redactades amb una inequívoca finalitat fiscal que coexistia a la vegada amb una preocupació pel bon fer derivat de l’exercici de cadascun dels oficis com forners , ferrers, hostalers…

De ben segur que Bernat Martorell no aprengué l’ofici de pintor de retaules a St. Celoni, la vila era una plaça mercat a un dia de Barcelona i a un dia de Girona; aquesta condició feia que St. Celoni disposés de quatre hostals, dels quals el d’en Castelló era el més acreditat. La documentació notarial del segle XV ens diu que la vila disposava de cinc sastres, tres basters, dos drapers, dos ferrers, dos anapers, un sabater, -al segle XIV, n’hi havia sis!-, tres mercaders, quatre sastres, un llicenciat en decrets, un cirurgià, un mestre de cases, dos teixidors, un fosser, un semoler…Tot i així, la vila devia quedar petita per més d’un, per exemple, el notari públic de St. Celoni Guillem Bonmacip, ens diu que un tal Bonnanat Major, veí de la vila, vivia a València. També marxà de St. Celoni Bernat Martorell que va decidir instal·lar-se a Barcelona, on va conèixer el pintor Borrassà, segurament va treballar d’aprenent en el taller d’en Borrassà; quan aquest va morir, l’any 1425, Martorell ja tenia el seu taller en el carrer Regomir; havia sobrepassat, doncs, el nivell d’oficial per esdevenir mestre, el Mestre del St. Jordi com fou conegut durant molts anys. Les divisions d’aprenent, oficial i mestre obeïen a les capacitats artístiques de les persones que treballaven en el taller i condicionava la seva participació en les obres importants. Bernat Martorell va Bernat Martorell, celoní universal disposar d’un esclau tàrtar que va adquirir per 66 lliures -era d’esperar que li fossin encarregades feines poc especialitzades-. Borrassà també va disposar d’un esclau en el seu taller. Cal dir que Barcelona era punt de recepció d’esclaus provinents de la Mediterrània Oriental.

 Bernat Martorell es casà dues vegades; amb la primera dona, Gabriela, tingué tres fills: Joana, Gaspar i Eulàlia. Joana es casar amb Gili, actuant com a testimoni dels seus capítols matrimonials un il·luminador de manuscrits, Montserrat Rauric. La d’il·luminador de manuscrits fou una activitat que també conreà Bernat Martorell, deixant-ne empremta en la primera pàgina dels Usatges de Barcelona.

Quan es va morir Gabriela, als volts del 1428, Martorell es casà amb Bartomeua Falgueras, amb la que va tenir Rafaela, Margaridona, Miqueleta, Joan i Bernat,fill que és anomenat hereu universal d’en Martorell en el testament fet 10 dies abans de la seva mort, el 23 de desembre de 1452. Bernat Martorell, fill, va continuar amb l’ofici del seu pare, al taller, i va atendre els encàrrecs pendents ajudat pel pintors Miquel Nadal i Pere Garcia, de Benabarre.

 Es té noticia que un nét de Bernat Martorell fou un miniaturista entre 1488 i 1498, quan ja el Gòtic havia assolit la seva etapa artística i el Renaixement bressolava a la cantonada. Bernat Martorell havia destacat en la penúltima etapa, darrera d’ell vingué Jaume Huguet, que ens deixà una obra en l’església de St. Martí de Pertegàs El retaule de Pertegàs amb: Santa Anna, Sant Bartolomeu i Santa Magdalena, avui dia al MNAC. A causa de la guerra civil existent entre Joan II i la Generalitat, Jaume Huguet dilatà l’entrega de les obres a St. Celoni durant 14 anys./ Esteve Rodoreda i Fiol, Òmnium Cultural del Baix Montseny.

Advertisements
Etiquetes: ,
%d bloggers like this: