Posts tagged ‘Opinió’

2 Mai 2012

Opinió.- Bernat Martorell i la documentació notarial (II)

Poc se’n sap a dia d’avui de la vida de Bernat Martorell. Són les anotacions notarials les que ens permeten configurar l’entorn de la seva època i vestir-ne la seva figura. Aquest documents notarials formen part d’un gruix que fa que Catalunya disposi d’un dels Arxius de l’Edat Mitjana més importants d’Europa.

 Bernat Martorell era fill de Pere Martorell i Valença, n’era el fill segon i els seus germans, dos, es digueren Miquel i Eulàlia. El pare era carnisser a St. Celoni, ofici que en la nostra vila venia regulat per unes Ordinacions des de any 1370; aquestes Ordinacions eren de les més completes que es coneixien a la seva època. Les promulgaren els Hospitalers, Senyors de St. Celoni, que,com a tals, posseïen la titularitat, entre altres, de les activitats dels oficis de la vila. No hem d’oblidar que som a l’època feudal i les Ordinacions foren redactades amb una inequívoca finalitat fiscal que coexistia a la vegada amb una preocupació pel bon fer derivat de l’exercici de cadascun dels oficis com forners , ferrers, hostalers…

read more »

Anuncis
Etiquetes: ,
2 Mai 2012

Opinió.- Nord enllà

Avui estic content, més que content alleugerit, no per mi, per un amic que ha sigut valent. He rebut un correu d’en Ramon dient-me que ara viu prop de Copenhaguen, que per fi s’ha decidit. En Ramon és un noi que val molt: és enginyer informàtic i, tot treballant, es va treure un parell de màsters. Parla l’anglès com si fos la seva llengua pròpia, tan bé com el català. Està prou preparat com per triomfar a qualsevol país del món, ara que no pot trobar feina al seu.

 Al Ramon me l’aprecio molt, és un xicot decidit, treballador, fill d’un bon amic, d’un amic de sempre, dels que te’n pots refiar si un dia els necessites. Sempre que ens vèiem li deia: Ramón, ara que hi ets a temps, fuig, fuig d’aquest país espoliat, fuig cap el nord, el nord seriós, treballador, net, lliure. Fuig cap un país petit on t’hi trobis com a casa. I deixa-ho tot, els pares, els amics, el poble, no t’acomiadis de ningú, que no t’entressin dubtes; avui el contacte no es perd si no es vol: tens la web cam. Si jo pogués, si no tingués l’edat que tinc, si tingués trenta anys com tu, també fugiria.

read more »

Etiquetes:
1 Mai 2012

Opinió.- Eudald Duran Reynals a Gualba

Les llibreries de vell, crec jo, han tingut un paper gairebé tan important com les biblioteques a l’hora d’ajudar a establir un fil continuador de la cultura entre les diferents generacions. Aquesta mena de llibreries permeten accedir a la possessió d’uns textos que, d’altra banda, només podrien arribar a les nostres lleixes gràcies a algun editor aventurer que reedités segons quines coses, fet bastant improbable.

 Ara fa uns dies vaig trobar, pel preu mòdic d’un euro, un petit volum de l’editorial Selecta titulat Proses completes, d’Eudald Duran Reynals. Era fill de l’escriptor i dibuixant Manuel Duran i Duran i membre d’una família nombrosa amb alguns germans il·lustres: Francesc, important metge; Estanislau, advocat i polític, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Raimon, arquitecte que va fer obra racionalista i noucentista. Quedaren orfes essent molt joves.

read more »

Etiquetes:
26 Abril 2012

Opinió.- El celoní Bernat Martorell (I)

M’agradaria poder esgarrapar una mica del vostre temps per compartir el goig de ser celoní. Tenim un eslògan promocional: Cuina, Bosc i Patrimoni que no és a l’abast de qualsevol vila. De vila ho som des de finals del segle XII, segle en què s’establiren els Hospitalers, any 1151; abans, a principis de segle, érem un burg. És en el Patrimoni on tenim el goig de compartir la vila amb un celoní de projecció internacional: Bernat Martorell. El seu nom no ens és prou familiar, justament es referien a aquest desconeixement el Vell i la Vella en el ball de Gitanes d’aquest 2012.

 Aquest fill d’un carnisser de St. Celoni va ser el pintor més important de Barcelona i qui diu Barcelona diu Principat de Catalunya en els anys …1427-1452. Ho va ser en l’estil Gòtic Internacional. El seu successor en pintura d’aquest estil, fou Jaume Huguet, que va pintar el retaule del Pertegàs per l’església de St. Martí de Pertegàs, retaule que actualment és al MNAC.

read more »

Etiquetes: ,
25 Abril 2012

Opinió.- Comte del Montseny? Antoni Tàpies!

Ja sé que no és massa de bona educació ficar el nas a casa dels altres i jo, que sóc bredenc, em posaré en un assumpte dels celonins. Espero que s’ho agafin com un elogi i com una consideració vers la importància que dono a Sant Celoni com a capital del Baix Montseny.

 El setembre del 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’Ajuntament de Sant Celoni anunciava l’inici de les obres d’urbanització de la plaça Comte del Montseny per tal de ser inaugurada el dia 11 de novembre, dia de Sant Martí i festivitat celonina.  El comte del Montseny era Josep Maria Milà i Camps i l’homenatge se li va fer en qualitat de president de la Diputació de Barcelona. El motiu era la promulgació del Reial Decret que preveia la creació d’un patronat del Montseny que protegia la part alta de la muntanya. Però a banda d’això, el comte del Montseny tenia el dubtós honor del col·laboracionisme amb una dictadura i la presidència de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, és a dir, va prendre part activa en el desballestament de l’autogovern del que s’havia dotat la Catalunya del Noucentisme.

read more »

Etiquetes:
22 Abril 2012

Opinió.- El massís d’hortènsies

Llegeixo a Gaudium Press –el cert és que tota la premsa se’n va fer ressò– que la Conferència Episcopal Italiana, en la nova edició del Ritu de les exèquies publicat per la Llibreria Editrice Vaticana, s’ha posicionat contra el costum cada cop més estès d’escampar les cendres dels difunts una vegada sortides del crematori.

 L’Església italiana, tot i afirmar que continua considerant la sepultura dels difunts com la forma més adequada per expressar la fe en la resurrecció dels morts, no s’oposa pas a la cremació dels cossos i, en l’apartat dedicat a les cremacions, dóna indicacions pastorals concretes que inclouen el dipòsit de les cendres en el cementiri però no autoritza ni que s’escampin ni que es guardin en cap altre lloc. Certament cada vegada hi ha més cementiris que tenen columbari, un espai especialment dedicat a guardar les urnes funeràries.

read more »

Etiquetes:
16 Abril 2012

Opinió.- ‘Mori el Merma’

El 1967 Joan Baixas, juntament amb Teresa Calafell, va impulsar el grup Putxinel·lis Claca. Deu anys després, el 1977, una representació seva faria la volta al món, en bona part gràcies a un il·lustre company de viatge. L’obra es va titular Mori el Merma i s’inspirava en l’obra d’Alfred Jarry Ubu Roi (1888), pensada en un primer moment per a ser representada amb titelles. El personatge d’Ubú és una sàtira del despotisme i la tirania, que governa Polònia sota amb mà de ferro i abús de poder. No és estrany doncs, que durant el franquisme fossin diversos els que veiessin en l’obra de Jarry una descripció del Generalísimo. Ja durant la Guerra del 36 –concretament el gener del 37- Pablo Picasso va realitzar l’auca Somni i mentida de Franco on el militar colpista és ridiculitzat i en la s’hi veu la influència de Jarry. Aquests gravats van ser posats en valor de nou l’any passat amb l’exposició “Vinyetes al front” del Museu Picasso de Barcelona i també es poden observar a la col·lecció permanent de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

Picasso no fou l’únic en fer aquesta associació. Miró també va fixar-s’hi i va fer diverses obres sobre el tema, com ara una sèrie de litografies. Al Palau de Sastago de Saragossa es pot visitar fins el 3 de juny una exposició sobre el tema titulada “Miró y el mundo Ubú” on es recull la dèria de l’artista amb el personatge de ficció, emprant-lo com a arma contra el règim franquista.

read more »

Etiquetes:
15 Abril 2012

Opinió.- El pintor celoní Bernat Martorell (1)

Nascut a Sant Celoni, pels voltants de l’any 1400 -els historiadors no es posen d’acord en la data per falta de documents fefaents-, fill de Pere Martorell, carnisser establert a aquesta vila, Bernat Martorell és reconegut com un dels pintors més importants del gòtic català de la última època, ja amb influencies del gòtic flamenc, i amb obra escampada per diversos museus del món de reconegut prestigi. Però, paradoxes de la història -i de la vida, com sol passar- poc conegut pel gruix dels baixmontsenyencs. És cert que Sant Celoni li dedicà un carrer els anys 70 del segle passat, que a la mateixa dècada es publicà un llibre biogràfic guanyador del Premi Sant Celoni d’història local (Molero) i més tard un altre el 1985 (Alcolea) i que últimament se li ha dedicat una sala polivalent construïda en el conjunt arquitectònic de Can Ramis (sense que a hores d’ara cap placa amb el seu nom ho indiqui). Però Bernat Martorell és més transcendent, ultrapassa els límits de Sant Celoni.

read more »

Etiquetes: ,
9 Abril 2012

Opinió.- La restauració de Sant Sadurní de Collsabadell

La revista L’Esplai era un setmanari miscel·lani que ajuntava informacions d’allò que en diríem tendències, cultura, actualitat i viatges, tal com avui solen fer els suplements dominicals dels diaris. En el número 165, corresponent al 27 de gener del 1935, es feia ressò de la restauració de Sant Sadurní de Collsabadell, al terme de Llinars. L’Esplai es referia així a aquesta restauració: “Durant el rectorat de Mn. Pius Bosc es va iniciar la restauració en el paviment, altar major, capella de Sant Isidre i la part nova de la capella deliciosa de la Mare de Déu de la Bona Sort”. Tot seguit hi afegia que les obres havien estat dirigides per Rafael Solanic. Solanic fou deixeble d’Esteve Monegal, un escultor que participà activament del Noucentisme, passant per l’acadèmia de Francesc d’Assís Galí i esdevenint director de l’Escola Superior de Bells Oficis impulsada per la Mancomunitat.

De fet, l’acadèmia de Galí fou el planter de professors per a l’Escola Superior, i el mateix camí seguiren altres deixebles com Aragay, que hi va exercir de professor de decoració ceràmica. Solanic, com el seu mestre Monegal, beurà de la font del Noucentisme. No en va, va ser ajudant al seu taller al voltant del 1910 i després a l’Escola Superior, on també va entrar a fer de professor cap al 1916. Solanic va treballar freqüentment per a l’Església i d’aquesta manera va tenir obres en indrets com Montserrat, la seu nova de Lleida, l’església parroquial de l’Hospitalet de Llobregat  o la de Rubí. No és estrany, doncs, que se li fes l’encàrrec per a Sant Sadurní.

read more »

Etiquetes:
7 Abril 2012

Opinió.- Erri de Luca

Em sentia com una paperina buida que s’omplia amb l’aire de les històries” llegeixes a Els peixos no tanquen els ulls, farcit de prosa poètica com totes les seves novel·les. És Erri de Luca, un dels millors escriptors italians i no tan sols d’ara, de tots els temps, i que el mes passat va presentar aquesta la seva última novel·la a Barcelona a la sala de la Biblioteca Agustí Centelles, plena de gom a gom.

 Erri de Luca ha viscut una vida atzarosa, singular, que es reflexa en la seva obra: Els peixos no tanquen els ulls és un retrat de la seva infantesa en la Itàlia de la postguerra, a Nàpols, la seva platja, els seus pescadors, els nens del nord que intenten gaudir d’un sud malmès per la guerra, on el petit personatge, un bon nen tancat en el seu món particular i sempre amb un llibre a la mà o amb un amb per pescar, gràcies a la trobada amb una nena especial, dolça i assenyada, i que sap que no veurà mai més, descobreix el sentit de paraules com justícia o amor.

read more »

Etiquetes:
%d bloggers like this: